Idees claus sobre Acollida Lingüística

Resum de les conclusions de l'assignatura Acollida a l’escola 2014-2015

Impacte de la globalització i la mobilitat internacional en la reconfiguració sociolingüística a Catalunya. Les dades d'immigració a les escoles és un 13% de la població escolar i se segueix mantenint. La majoria dels nens d'origen immigrant tenen arrels al Marroc. La diversitat lingüística és un fet: es parlen unes 200 llengües a Catalunya. Això suposa una riquesa i una realitat habitual per la major part de les món: el multilingüisme és la regla i no la excepció. La llengua castellana en molts casos és la primera llengua de socialització dels infants immigrants fora de l'àmbit familiar, per aquest motiu des de l'escola cal valorar-ne la seva importància (llengua pont). Acollint-los en castellà, si és la seva llengua de socialització inicial, però sense deixar d'utilitzar el català a les classes, de manera que es vagin familiaritzen amb la llengua, poc a poc i per a que tinguin oportunitat de practicar aquesta llengua ja que fora de l'escola no l'utilitzen en cap altre àmbit. En un país es poden parlar moltes llengües (i dialectes) i una mateixa llengua es pot parlar a molts països: l'equivalència 1 estat = 1 llengua és erroni. El rebuig pel català sovint està lligat al rebuig a l'escolarització. És important conèixer les llengües presents en el grup classe i pot ser fins i tot enriquidor treballar-ho tots plegats. Hi ha infants d'origen immigrant que no saben anomenar la llengua que parlen perquè desconeixen com es diu en català o castellà. Això no vol dir que no sàpiguen quina llengua parlen i les connotacions que té al seu país. Per identificar-se amb una llengua no cal saber quin és el seu nom en català o castellà. És imprescindible que la mestra es plantegi com abordar les diferents realitats sociolingüístiques de cada infant a l'aula. La identificació d'un mateix amb una llengua (identitat lingüística) influeix en el seu ús amb diferents persones i en diferents àmbits.

Ideologies lingüístiques Conèixer nous termes clau (anonimat, autenticitat, autoritat lingüística, crossing...) ajuden a entendre com prenen forma les ideologies lingüístiques. L'autenticitat és quan una llengua es relaciona com a pertanyent d'una àrea geogràfica concreta i també d'un grup de persones que comparteixen unes característiques socials/econòmiques. El procés d'estandarització d'una llengua es dóna només quan aquesta llengua no és vista com la llengua d'un grup específic. La ideologia lingüística és un concepte molt complex ja que implica molts factors diversos (territorials, ús de la llengua, identitat). L'anonimat és quan una llengua no s'identifica amb un col·lectiu o zona concreta i per tant és una llengua estàndard i pública. Hem de buscar estratègies en el dia a dia a l'aula per tal que aquests infants que senten una identitat diferent a la del territori puguin senitr-se respectats. La identitat no va necessàriament lligada a la llengua sinó que pot dependre d'altres factors, com per exemple, el territori on vius, el territori on vas néixer. El català llengua associada a una part de la població → no susceptible a ser estàndard.

Les competències lingüístiques i comunicatives de la població escolar immigrant. És necessària la col·laboració entre escola i entorn, per tal que l'aprenentatge d'una nova llengua sigui un projecte compartit. Per això és important crear projectes lingüístics que involucrin la comunitat educativa, per tal de que l'idioma s'estengui més enllà de l'escola i paliar aquesta situació. En funció de les metodologies que fem servir aconseguirem que els infants s'endinsin amb èxit a noves llengües. Immersió i manteniment són dos models diferents. Immersió es refereix a que la llengua vehicular de l'escola és la segona llengua de l'infant. En canvi, el manteniment es refereix a donar un pes major a la llengua minoritària que els alumnes tenen com a l1engua a l'escola per tal de mantenir-la. L'escola no pot ensenyar totes les llengües però ha d'intentar respectar-les, mimar-les, tenir-les en compte per tal de valorar a tots els infants i fer que no sentin rebuig per la llengua vehicular de l'escola. Per l'adquisició d'una nova llengua hem de tenir en compte que els infants ja tenen uns coneixements sobre les diferents disciplines o sobre aspectes procedimentals. Els sistemes de submersió que s'utilitzen amb les llengües minoritàries parteixen d'una educació d'assimilació i no d'enriquiment i pluralisme que fomenten altres formes com la immersió. Aquest sistema, a més, comporta risc de fracàs escolar i/o exclusió social. Hem de tenir tacte en identificar parlants d'una llengua, per què hi han infants que han nascut aquí i no es volen identificar amb la seva llengua d'origen. El procés d'adquisició d'una segona llengua pot ser un procés dolorós. L'escola no pot ensenyar totes les llengües però si els pot donar visibilitat. L'avaluació no ha de ser la mateixa per a tots els infants, sinó que s'ha d'adaptar a les necessitats individuals.

Programes d'acollida a la Unió Europea, Espanya i Catalunya: el programa LIC i la nova immersió.   A nivell Europeu hi ha eines com el portafoli o l'autobiografia que ens poden ajudar a concebre el propi coneixement lingüístic com una riquesa personal que es construeix en les diferents experiències vitals. Les polítiques de l'escola van relacionades directament amb les polítiques de cada país enfront a la immigració. Així doncs cada país actuarà d'una manera diferent (assimilació, pluralisme i interculturalisme). Hi ha tres maneres de tractar l'educació intercultural: assimilació (els nouvinguts s'adapten a l'escola), pluralisme (es tenen en compte les procedències però com a diferents) i interculturalisme (tots aprenen de tots convivint i adaptant-se els uns als altres. L'interculturalisme persegueix que la societat del futur es formi a partir de la contribució de tots els que en formaran part sense excloure a ningú. Els dos o més grups ètnics implicats que coincideixen en el mateix territori s'han d'adaptar a l'altre i transformar la societat en una on tothom s'hi senti representat. Aprendre idiomes és accedir al món dels altres. Les llengües no estan en diferents compartiments sinó que tenen elements comuns que cal aprofitar per enriquir la comunicació interlingüística. És essencial donar importància a la competència comunicativa i a la llengua oral per tal d'afavorir la inclusió. Les llengües no són una barrera a la comunicació, sinó un pont que permet establir relacions entre totes. Hem de veure les llengües com un enriquiment per a tota la comunitat. Marc comú de referència: document comú que ensenya com s'han de treballar les competències lingüístiques i dóna molta importància a la comunicació intercultural. Portfaolio europeu de les llengües: tot el teu coneixement lingüístic, l'incorpores en una “espècie de passaport”..(bagatge lingüístic).. Autobiografies lingüístiques: quan es pren contacte amb diferents persones que són d'altres cultures i tenen diferents llengües.

L'acollida dels escolars estrangers en els projectes lingüístics de centre. Cal canviar les actituds vers la multiculturalitat i el plurilingüisme i trobar dinàmiques diverses que ens permetin prendre consciència de forma positiva l'existència de les diferents llengües. L'actitud i la mirada de l'educador respecte les diferents llengües i cultures és la base per aconseguir una escola inclusiva. S'ha de donar cabuda a la diversitat lingüística dins l’aula i l'escola permetent que tots els infants puguin expressar-se lliurament i sense por a la vegada que els oferim el model lingüístic del centre i el país. El PLC és una eina pensada perquè tant les actituds del professorat com l'organització del centre, la metodologia emprada, la relació amb les famílies… s'adequiïn a la ensenyança de les llengües en una cultura plurilingüística i multicultural.

Aules d'acollida: principis i experiències. Estudis demostren que els infants de l'aula ordinària tenen més bons resultats en llengua que els infants de l'aula d'acollida, això es pot deure a que  a l'aula ordinària es facilita la interacció amb altres infants que dominen millor la llengua vehicular de l'escola. A més a més, l'aula ordinària permet una major inclusió i més ràpida que permet interaccionar amb els infants evitant així que es creïn grups segregats. Hem de trobar un equilibri entre l'aula d'acollida i l'aula ordinària per tal de permetre als infants que es beneficiïn dels beneficis que comporta cada aula. Tot i que l'aula ordinària és el lloc idoni on aprendre la llengua catalana, l'aula d'acollida té un paper cabdal per assegurar la seva ràpida incorporació a l'aula ordinària i fer possible el procés d'integració i adaptació escolar. Els factors decisius pel coneixement de la llengua catalana són la integració i adaptació i una bona escolarització prèvia. Els mestres haurien de tenir l'oportunitat de formar-se per ampliar coneixements i tractar adequadament amb infants nouvinguts. La idea seria que el mateix tutor pogués estar format com ho estan els mestres de l'aula d'acollida i per tant, pugui incloure els infants que venen de fora al grup classe. La Generalitat de Catalunya dóna recursos als mestres per tal de poder comunicar-se amb les famílies nouvingudes, però tot i les bones intencions, no hi ha suficients recursos (ni en suficients llengües). Destaquem les notes a les famílies que permeten comunicar-se en diferents idiomes, així ens dóna l'oportunitat d'apropar-nos a la seva llengua, donant-li importància. L'aula d'acollida pot ser un bon recurs si es porta a terme de manera temporal i pensant en les necessitats de l'infant com a individu i com a integrant d'un grup. Tot i que l'aula d'acollida és un bon recurs per complementar l'aprenentatge de l'aula ordinària, creiem que el més favorable per afavorir la integració és traspassar a l'aula ordinària el treball que es fa allà la d'acollida. La metodologia de l'escola i de la pròpia aula pot marcar la diferència i potser podem ampliar la imatge que tenim fins ara d'una aula d'acollida, com per exemple introduint a l'aula d'acollida infants autòctons.  Cada grup és un món i encara que un recurs sigui efectiu en un context determina, no te perquè tenir la mateixa potencialitat en un altre.

Experiències amb les famílies. La participació/implicació de les famílies és un element clau en l'èxit escolar: per descodificar la cultura escolar, afavorir un contacte positiu entre el fills i mestres, fomentar el plaer d'aprendre i valorar la feina feta pel fill a l'escola. Importància de donar informació sobre el sistema escolar del país d'acollida a les famílies nouvingudes. Tenir present que els somnis d'immigració estan estretament lligats al projecte escolar de l'infant (i són en molts casos el motor de la immigració mateixa). Importància cabdal del canvi llengua-escola conseqüència de l'immigració:   - Desestabilització identitària   - La dificultat de fer-se valer com a persona i com a alumne   - La frustració de perdre el bagatge acadèmic anterior

Històries de vida i el treball per projectes, visita de Pepa Rocha i Berta Rapesta. A l'educació infantil el llenguatge no verbal és una eina molt potent per a infants d'aquesta edat. Importància del reforç positiu i oferir models de llengua o engrescar a través de jocs, cançons, etc. Importància de partir de la realitat propera dels infants (i de valorar la seva cultura i llengua) per començar a construir coneixements. Al cicle d'infantil prioritzar l'acolliment més afectiu ja que són infants amb moltes mancances emocionals. El treball en equip és molt més ric que l'individual. Permet l'aprenentatge entre iguals, l'intercanvi d'opinions i el recolzament durant la tasca.